Va de mestres

Hola!

M’agradaria compartir amb tots vosaltres la carta que vaig escriure als dos autors  del llibre Va de mestres;  Juli Palou Sangrà,  i Jaume Cela,  després d’haver-me’l llegit i d’ haver fet una petita reflexió. Aquest treball,  que hem realitzat a seminari m'ha servit per endinsar-me una mica més en el món de l'educació.

Bon dia, sóc una estudiant de primer curs d’Educació infantil  il·lusionada i amb una profunda inquietud pel que fa el món de l’Educació . Encara que a la vegada estic una mica  amoïnada  pel futur d’aquesta.  Em dirigeixo a vostès en  primer lloc per agrair el fet d’haver compartit amb tots nosaltres les seves experiències com a mestres plasmades en aquest llibre tan enriquidor e interessant.  Només començar a llegir el pròleg m’ha cridat l’atenció el fragment següent “Cada persona és un projecte, i un projecte sempre té present un horitzó que mai no arribarà a assolir del tot, que mai no arribarà a fer seu, i és bo que així sigui, perquè el dia que tinguis la sensació que has arribat a port descobriràs un nou port que reclamarà la teva activitat educadora o, encara més sorprenent, descobriràs que ets en un port on no esperaves arribar” entenent així l’educació com un camí incert però molt apassionant on no hi ha límits sinó que és treballa de valent dia a dia per tal d’anar adaptant-se als canvis i noves circumstàncies que com a mestre et vas trobant . Per tant l’educació és algo que és va construint en funció de les necessitats dels alumnes, com aquesta cita diu “Caminante no hay camino, se hace el camino al andar”Antonio Machado.

El primer punt que m’ha semblat molt important tracta sobre les actituds que un mestre mai ha de tenir; per exemple no pot ser mestre qui creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de sexe, de condició social o d’origen.  Per suposat jo no consideraria un bon mestre una persona que discriminés als seus alumnes , sinó  a aquell qui impartís igualtat en tots els aspectes, valor que m’agradaria inculcar des de ben petits.

Comparteixo amb vosaltres  el fet de considerar aquesta feina vocacional ja que està fonamentada a atendre les necessitats dels altres. Els mestres ajuden a avançar als alumnes i alhora avancen amb ells, es necessiten mútuament perquè penso que tots dos  es troben en fase de construcció contínua d’aprenentatge. Es important recordar i tenir en compte que com a mestres ens trobarem amb alumnes molt diferents, cadascun amb les seves capacitats i les seves mancances i els haurem d’ajudar en tot moment. Per tant haurem de creure que cada criatura pot aprendre i proposar activitats que ho facilitin. Saber veure la potencialitat i conèixer el punt on es troben per ajudar-los.

Cal que tots els alumnes tinguin un bon punt de referència i aquest és el mestre, penso que té un paper molt important en tots els aspectes,  ja que és ell qui els haurà de motivar i de donar suport sempre que ho necessitin,  és una gran responsabilitat que ha d’assolir. Per tant penso que és necessari no deixar que la  por impedeixi que els infants puguin confiar en ells. Els mestres que generen confiança són els que mai s’obliden, els que sempre portem a la memòria.

En aquesta professió penso com vostès ;cal tenir il·lusió i optimisme com a elements imprescindibles.

Un altre apartat en que estic totalment d’acord és el procés d’acollida,  en aquest els nens s’han de sentir segurs i estimats. El fet d’acollir a l’altre no ha d’exigir res a canvi. En el procés d’acollir a l’altre has de permetre que la seva presència t’impregni és a dir que d’alguna manera deixi petjada, que t’ensenyi alguna cosa, que t’aporti algo nou.  El que mai s’ha de fer és malmetre l’autoestima dels infants sinó tot el contrari motivar-los i fer-los veure que tots tenen possibilitats. Tampoc s’ha d’humiliar a ningú ni conscientment ni per defensar-se de res.

Pel que fa el conegut síndrome del professor cremat, personalment crec que en general estem equivocats amb el seu significat, creiem que ho estan pel cansament quan en realitat és per el buit que senten. El mestre que es crema és que no sap cap a on va, i en canvi els que ho saben és cansen que és diferent. Penso també que l’escola ha d’inculcar als nens una sèrie de valors i obrir portes, aquesta ha d’educar i instruir tot i que la família també té un paper molt important.

Com be diuen vostès ens trobem en una societat caracteritzada per l’acceleració, que es troba en canvi constant en la que la idea de compromís cada cop s’estableix menys.

En aquesta societat penso que una de les coses que falten és diàleg, cal saber escoltar i respectar la persona que tenim davant, tenint cura del llenguatge no verbal.

Un altre tema que m’ha agradat trobar en aquest llibre és la crítica, la necessitat d’aprendre a acceptar-les. Cal ser crítics i alhora acceptar crítiques.

“Renovar o morir” expressió que quasi bé tothom haurà sentit algun cop. Les noves tecnologies és un més dels elements amb els que els alumnes actualment conviuen i conviuran durant molts anys. “Ulls plens i caps buits” és com vostès les han definit i amb això jo discrepo, penso que tot és enfocar-ho de la manera correcta i fer un bon ús. Personalment penso que poden aportar moltes coses positives però que també poden provocar la pèrdua de coses molt importants com la lectura de llibres de paper, dibuixos a mà etc..i per lo tant crec que el millor es poder-ho evitar fent una bona combinació de totes dues coses. Penso també que és molt important la falda, el fet d’ajudar al nen creant un vincle afectiu i això és obvi que no ho pot fer cap tecnologia.

Un altre dels elements més important en l’educació del nen és el joc,mitjançant el qual  desenvolupen les capacitats creatives mentre es deixen portar per la imaginació. Cal deixar temps per a jugar i perquè descobreixin coses per si sols.

Per finalitzar aquest escrit, m’agradaria destacar un dels aspectes amb que estic totalment d’acord amb vostès ; ens trobem en un món canviant, en que l’educació ha d’evolucionar,  no retrocedir.

M’acomiado cordialment donant les gràcies un cop més per haver transmès de manera molt completa un munt de vivències i coneixements a través d’aquest llibre i espero tenir-ho en compte quan aconsegueixi un dels meus somnis; ser mestre.