Llengua oral formal

Hola de nou!

Avui us parlaré de la llengua oral formal.

Característiques:

Trets contextuals:

-          caràcter no universal i aprenentatge escolar: cal aprendre ja que en un principi no en sabem.  És a l’escola on hem d’aprendre la llengua oral amb l’objectiu d’arribar a ser persuasiu.

-Acústica, efímera i produïda en temps real: el canal és la veu. És efímer.

-Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: l’espai entre els interlocutors és el mateix  en la llengua oral, en canvi,  en la comunicació escrita no és el mateix.

Trets textuals:

-Formal i generalment monologada: acostuma a ser un sol interlocutor i diferents oients. Expliquen, exposen però no dialoguen.

-Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat:   Cert  grau d’espontaneïtat tot i que estigui ben planificat.

-repetitiva i amb una invenció fonamental dels llenguatges no verbals:  cal repetir diversos cops la idea essencial, allò que es vol transmetre.

Trets lingüístics:

-Paper fonamental dels trets suprasegmentals: té a veure amb el llenguatge no verbal, hem de saber-ho utilitzar adequadament per tenir èxit amb el públic.

-Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica etc..:  Els elements díctics són aquells que canvien segons l’espai, allà, aquí, això, allò, etc..  També s’acostuma a fer preguntes retòriques realitzant preguntes sense esperar cap resposta.

-Correcció normativa i l’ús de la varietat estàndard:  corresponen als cinc nivells de la llengua:  pragmàtic, semàntic, sintàctic, morfològic i fonètic