Llengua: sistema de signes orals

Avui la meva entrada es basarà en la passada classe de COED,  on vam treballar la llengua com a sistema de signes orals.  Vam veure els quatre tipus de competència comunicativa, de que s’ocupa cada tipus i a més a més la Roser ens va anar dient exemples perquè ho poguéssim comprendre millor.

La Competència comunicativa  segons Gumperz i Hymes ( 1972) es defineix com allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos  ( situacions)  culturalment significants.

Eficaç: vol dir aconseguir l’objectiu, assolir l’objectiu,  la finalitat. Quan parlem de competència, parlem de graus que tenen a veure amb l’eficiència, com millor competent siguis més t’acostaràs al teu objectiu.

Situacions comunicatives: depèn del país on et trobis, hi ha diferents cultures significatives.

Components de la C/C:

Com he dit anteriorment, hi ha 4 tipus de coneixements i habilitats , que s’han de treballar per igual:

-Competència lingüística /gramatical  (és la base,  el fonament, però no l’única"

Fa referència al domini del codi lingüístic ( oral i escrit)

S’ocupa de:      -          Nivell fonològic (fonema i so)

-          Nivell morfològic

-          Nivell sintàctic 

-          Nivell lèxic i semàntic

-Competència sociolingüística ( té a veure amb els registres etc..)

-          Fa referència a les regles socioculturals d’ús

-          S’ocupa de :

-           Situació dels participants . Per exemple: un metge no parla igual amb el seu pacient que amb l’equip de metges.

El metge utilitzaria tecnicismes alhora de parlar amb els altres metges 

Un tecnicisme és una paraula tècnica que té un significat particular dins l'argot professional d'una determinada disciplina i que s'usa en el llenguatge especialitzat d'aquell camp d'estudi o en escrits generalistes d'alt grau de formalitat.

-          Propòsit de la interacció : Per exemple, que vull aconseguir amb això , l’objectiu, vull reivindicar, convèncer, persuadir etc..

-          Normes i convencions de la interacció: segons el grup sociocultural tenim unes normes i unes convencions determinades. Per exemple les llengües romàniques tenen la “ norma” o la costum de dir “ bon profit”  a l’hora de dinar.

-Competència discursiva

Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

Es coherent segons l’objectiu que tinguis, respondre a l’objectiu que demana i que no hi hagin idees contradictòries.

Per exemple: Per demanar el retorn dels diners d’una matrícula lo coherent seria fer una instància justificant i demanant el retorn d’aquells diners, no seria coherent per tant fer només una trucada o no demanant-ho com cal,..

Cohesió del text o del discurs: ordenat , estructurat, que les idees estiguin relacionades entre si.

S’ocupa de :

-          Cohesió de la forma

-          Coherència  en el significat

Marcadors

Connectors:  connecten les idees donant idea de que tenen a veure

Exemple: causa, ja que

-Competència estratègica (és aquell valor afegit, el plus que fa que qui ens llegeixi ens recordi)

Per exemple l’ humor, l’empatia, el llenguatge no verbal, la mirada, l’expressió corporal, la veu etc..

Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

a)      Compensar deficiències de provocades per limitacions i insuficiències.

b)      Afavorir l’efectivitat de la comunicació, és a dir tot el que te a veure amb noves tecnologies, suport tecnològic. Ser estratègics

Accentuar els nostres recursos

Per exemple, no recordem una paraula, quin recurs fem servir? 

Mots crossa: termes que ens duen a dues concepcions diferents: es tracta de petites peces que farceixen el discurs, expressions que ajuden a la progressió del discurs.

Caracteritzen la llengua oral formal ( el que diem es realment compromès)

Exemples: vull dir, o sigui , és a dir, doncs..

Els bons comunicadors recorren a una lluita de sinònims, repetir, formular preguntes ( preguntes retòriques) canvis d’entonació, gestos, etc..

Per exemple, Jordi Pujol utilitzava molt la pregunta retòrica en els seus discursos, i mentre, tenia temps per pensar com seguir i que dir.